Com que aquest treball és una continuació del que es va publicar en el llibre-programa de la Festa Major de l’any passat 1, potser seria bo de començar, com en els serials de la ‘tele’, amb un breu resum del que vaig exposar-hi per tal de refrescar la memòria.
No sabem exactament els habitants que tenia Vilobí al segle ix Segurament no passarien de mitja dotzena de famílies que, per seguretat, vivien a redós del Castell i la seva petita capella, d’una trentena de metres quadrats que era la seva parròquia.
Ampliar la capella de Castell o fer-ne una de nova
Amb el temps Vilobí augmenta la seva població i comença a resultar insuficient la capacitat de la capella. Així ho fa constar el visitador pastoral en una acte de l’any 1387.
Posteriorment els visitadors pastorals en totes les seves actes, conservades a l’arxiu parroquial, insisteixen a solucionar la falta de capacitat de la capella.
Demorant prendre determinacions, passa el temps, i ja ens trobem a principis del segle xviii.
Han passat més de 400 anys arrossegant el mateix problema i a Vilobí, en un cens del 1719, ja hi consten 328 persones empadronades.
Seria bo que els historiadors busquessin la pura realitat històrica.
En aquell temps i fins a mitjan segle passat la plaça de rector d’una parròquia s’obtenia per oposició i a perpetuïtat, podent-ne renunciar per lliure voluntat, o per haver concursat i obtingut una plaça vacant de més rellevància en unes noves oposicions.
Coneixent la problemàtica de la parròquia de Vilobí, és fàcil imaginar que no fos atractiu sol∙licitar la plaça de rector i que quedés vacant per falta de demanda. Si alguna parròquia quedava vacant, el bisbe nomenava un regent perquè tingués cura de les coses diàries, però no podia prendre decisions importants, i menys que poguessin comprometre el futur.
Mossèn Domingo Gañete, un rector gallec a Vilobí
Pregunto..., per què un sacerdot gallec a Vilobí? Sabia la problemàtica de la parròquia i al que s’enfrontava? El que ens consta és que va demostrar saviesa, prudència, coratge i capacitat de gestió. També en va deixar constància històrica documentada.
Els seus primers anys de rector, la prudència li aconsellà no precipitar-se, conèixer el poble i la seva gent, pensar i meditar per plantejar i gestionar una actuació que no deixés cap detall per resoldre. Sospesant definir-se primerament per ampliar la capella o per la construcció d’una església de nova planta, no hi podia faltar l’assessorament tècnic d’un arquitecte i les necessàries negociacions amb el senyor del Castell.
Pel plànol de l’Església parroquial de Vilobí sabem que el projectà l’arquitecte Francesc Soriano, encara que en la posterior realització s’hi introduïren visibles modificacions, sobretot en el campanar.
No sabem per què es va decidir ampliar la capella. No hauria estat més fàcil fer una església de nova planta en un altre lloc i que el senyor del Castell fes donació del solar? Aquesta determinació hauria permès continuar disposant de la capella tot el temps que varen durar les obres. Per contra, es quedaren sense cap temple catorze anys, fins a tenir l’ampliació acabada.
Que potser es decidiren per l’ampliació pensant aixecar el campanar sobre una torre del Castell? Es feia del tot necessari que el rector entrés en conversa i negociacions amb el senyor del Castell, que en principi no devien ser fàcils, però segur que hi hagué bona disposició, pels resultats finals que aconseguiren. Això comportava que el senyor del Castell fes donació definitiva de la capella, de la torre sud de la façana de ponent del Castell, perquè fos la base per enlairar-hi el futur campanar i, a més a més, d’unes estances que hi havia entre la torre i la capella, on avui hi ha ubicat el presbiteri.
Podríem considerar el rector mossèn Domingo Gañete un hàbil i astut negociador i el senyor del Castell, Francesc de Cruïlles i de Rocabertí, de ser molt generós. Segurament hi ajudà el fet que aquest no tenia descendència ja que, quan morí el 1789, tot el seu patrimoni va passar a ser possessió d’una altra branca dels Cruïlles, els de Sarriera i de Cruïlles, que ostentaven el comtat de Solterra.
Amb tota aquesta preparació, el rector havia passat els cinc primers anys del seu rectorat. Ja ho té tot planificat i ha arribat el moment de presentar-ho als seus feligresos vilobinencs perquè hi donin el seu beneplàcit.
‘Hazer iglesia’
A tal fi, convoca pel dia 29 de juny de 1758, festivitat de Sant Pere Apòstol, a dos quarts de vuit del matí, en el local de la Rectoria, la Junta del Poble per presentar-li la proposta tan curosament preparada. I aquesta Junta va determinar ‘hazer iglesia’, com ell mateix va deixar escrit en un document a l’arxiu parroquial.
El projecte el va plantejar tan complet i sense deixar-hi cap detall per resoldre que, fins i tot, els devia semblar fàcil d’executar-lo.
Era temps de feina al camp. Ja se sap ‘pel juny, la falç al puny’ coincidint amb la sega i després, a la tardor, temps de sembra; però a principis d’any la feina del camp afluixa i és el moment per posar fil a l’agulla.
I el dia 26 de febrer es comença a derruir part de l’antiga capella i es trasllada el Santíssim Sagrament a un petit local que prèviament s’havia arranjat en el cementiri. Més tard s’hagueren de treure les runes i les terres de les rases dels fonaments i omplir-los.
Tot està a punt i el dia 21 d’octubre del 1759, aviat ‘farà 250 anys’, en presència d’un delegat episcopal té lloc la cerimònia de la col∙locació de la ‘primera pedra’.
El poc temps que transcorregué entre la determinació del ‘hazer iglesia’ en aquella reunió del 29 de juny i el començament de les obres el 26 de febrer següent, fa pensar que tot estava estudiat i decidit el dia que es va presentar el projecte als veïns de Vilobí.
Res sobre les gestions prèvies està documentat i la imprecisió del ‘hazer iglesia’ tant autoritzava l’ampliació com l’edificació d’una de nova planta en un altre lloc.
El coratjós rector gallec mossèn Domingo Gañete, a qui el poble de Vilobí li deu l’inici de l’execució de les obres de l’actual església, les deixa a mig fer l’any 1767. Desconeixem si va ser per anar a ocupar un altre càrrec o per defunció.
Amb contratemps i dificultats, però també amb molta il∙lusió, les obres seguien a bon ritme i el primer diumenge de setembre del 1773 es va beneir l’Església i hi digué missa el rector mossèn Matheu Llobet, fill de Vidreres, quan a l’interior hi faltaven, encara, els altars. I, a l’exterior, s’havia d’acabar la cornisa del frontispici i posar els quatre gerros que complementen l’ornamentació de la façana.
La creu en el punt més alt de la façana s’hi va col∙locar l’any 1972 en record de la Santa Missió que va organitzar el rector mossèn Tomàs Pons, per celebrar el bicentenari de la parròquia, guiant-se erròniament en l’any esculpit en el portal, que correspon a l’any en què s’inicia el tancament de la nau amb la construcció de la façana.
El 1773 entra en servei la nova església
Recordem, tal com hem esmentat, que és el 1773 quan es beneeix i entra en servei la nova Església. També faltava el campanar. Tot just s’havia quadrejat la torre del Castell i l’altura estava a l’alçada de la barana del primer pis.
La història del campanar, és llarga i plena d’incidents. No s’enllestí fins al 1858, vuitanta cinc anys més tard que l’Església.3 Però es va acabar. No poden dir el mateix altres poblacions importants com l’Escala, Palafrugell o Torroella de Montgrí, que el deixaren a mig fer.
En el campanar, Vilobí hi té la seva icona, que és l’orgull del poble.
Permeteu-me un darrer comentari. És coincidència? Els que portem anys a l’esquena recordarem que la Festa Major de Vilobí se celebrava el primer diumenge de setembre sense que tingués cap dedicació santoral concreta.
L’Església parroquial de Sant Esteve de Vilobí es beneí el primer diumenge, dia 7 de setembre, del 1773. Era també la Festa Major? O es començà a celebrar aquell any? Ara té lloc el segon diumenge de setembre, però és a partir del 1971.
Per què? La nostra Festa Major coincidia amb les d’Anglès i Vidreres i el jovent, que disposava ja de les primeres motos, els atreia més anar a aquestes poblacions que gaudien de més bones orquestres i distracció.
La Festa de Vilobí, per competència amb les veïnes, perdia importància any rere any i els organitzadors van demanar passar-la a un altre diumenge en què no se’n celebrés cap a la rodalia més propera.
L’Ajuntament preguntà, en un referèndum, als veïns si acceptaven el canvi i els vilobinencs aprovaren per gran majoria canviar-la de dia.
Per això ara, La Festa se celebra el segon diumenge de setembre. A vegades, s’hi afegeix la Diada Nacional de Catalunya, com aquest any que hi va per davant.
Bona Festa Major a tothom!
Fotos
Foto 1
Conjunt del campanar, església i castell de Vilobí, vist per Fargnoli.
Foto 2
es de l’interior del castell s’observa perfectament com treu el nas el campanar de l’església de Sant Esteve.
Foto 3
Plànol de l’església i campanar de Vilobí conservat a l’Arxiu Històric Comarcal de la Selva a Santa Coloma de Farners.
Foto 4
1. Actual Església de Sant Esteve
2. Castell
3. Façana adossada al Castell l’any 1875
4. Casal parroquial
5. Actual Sacristia
6. Parts del Castell que passaren a la
a. Parròquia
b. Capella del Castell i Parròquia fins l’any 1773
c. Estances de Castell. Presbiteri de l’església actual
10. Antiga torre del Castell. Base actual campanar.
Foto 5
Josep ‘Pitu’ Borrell i Joaquim Vivas
JOAQUIM VIVAS I SOLÀ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada