Però abans de continuar amb la crònica d’aquesta trobada permeteu-me explicar la història del mas i del possible lligam amb els Taltavull A can Daltavuit actualment ja no s’hi fa de pagès. Ja fa més de trenta anys que l’últim masover, Lluís Sitjà i Vendrell, se’n va anar a viure a Salitja. Ha estat reformada i, com s’estila ara, s’ha transformat en una segona residència.
L’any 1227 ja existia i, conjuntament amb seixanta-vuit més, fa capbrevació i jura fidelitat a Pelegrina Balanyà i al seu fill Bernat, senyors del castell de Brunyola. Amb el pas dels anys, un hereu aconseguirà comprar el domini directe del mas alliberant-lo, així, de les prestacions senyorials i posseir-lo en franc alou.
És l’únic mas lliure entre tots els de la parròquia de Sant Dalmai, que és de la jurisdicció del castell de Brunyola. Però no gaudirà d’aquesta singularitat ni un segle ja que l’any 1305 Berenguer Taltavull, la seva esposa Ermesindis i llur fill venen el domini directe (segurament per penúria econòmica) al cavaller Bernat Vilademany i és fan propis d’aquest. Tampoc els cavallers Vilademany, que resideixen al castell-palau de Vilademany, situat a Aiguaviva (l’actual can Forroll), no el posseiran gaire temps. L’any 1363 Francesca Vilademany, ateses certes dificultats econòmiques, es veu obligada a vendre tots els dominis i drets que té en el terme del castell de Brunyola a la Pia Almoina del Pa de la Seu de Girona, ara senyora del mateix. Entre aquestes possessions hi ha els masos Taltavull i Reixach de Sant Dalmai. Un any més tard, Francesc Taltavull, casat amb Alamanda, fa capbrevació del seu mas a l’Almoina. L’extensió total que abasta el clos, terres contigües i altres parcel∙les és de 160 vessanes. També declara tenir en franc alou dos camps que sumen una extensió de 4 jornals de bou (8 vessanes) i rebre censos dels hereus d’alguns masos veïns per terres que els ha establert. En aquesta època és, per tant, un mas molt gran i, tot i ser de remença i sotmès als mals usos, té un potencial econòmic superior a molts d’altres i això explica que l’any 1400 els procuradors dels aniversaris de Sant Daniel de Girona proposin vendre a l’esmentat Francesc (o potser és el seu fill?) els drets d’homes i dones de remença de mas Marc des Puig de Vilobí. Passada la revolta remença, a la parròquia de Sant Dalmai només han quedat 18 dels 36 masos que existien a la meitat del segle xiv. Alguns d’ells augmenten llurs propietats amb l’agregació de masos rònecs.
L’últim capbreu conegut és de l’any 1666 en el qual Pere Gener, àlias Taltahull, casat amb Margarida Taltahull, confessa el mas i, a més de pagar els censos i tasca a l’Almoina, també declara pagar 6 sous anuals per a l’abolició dels sis mals usos.(1) No he trobat dades documentals dels segles xviii i xix que facin referència a la segregació de parcel∙les (normalment ermes i boscoses), ja sigui amb vendes o subestabliments. Cal pensar que, amb tota probabilitat, deu ser així, donat que és un fet habitual als grans masos. Probablement a la segona meitat del segle xviii algun hereu ven o arrenda el mas. L’últim Taltavull nascut a Sant Dalmai és Josep Taltavull (1799). La propietària actual és Carme Gusiñé i Auguet, resident a Sant Gregori, i m’he informat que el seu avi matern la va heretar d’un germà seu.
Per acabar, diré que d’aquesta casa bona, al llarg de la seva història, n’han sortit un bon nombre de clergues. Del que n’hi ha més dades és d’Antic Taltavull que l’any 1578 ja consta que és prevere. L’any 1591 pren possessió de les parròquies unides de Rabós i Sant Andreu de Terri però, per amistançament amb una vídua de Rabós, es veu obligat a fer una permuta per la doma de Riudellosts de la Selva l’any 1595. L’any 1609 és rector de Vilobí i obtentor del benefici de Santa Maria de Salitja. L’últim any que se’n té notícia és el 1617 que es querella contra el joer(2) del mas Rodor per impagament de vigílies i menjar.
Un embolic de noms
Fins el segle xvii el nom Taltavull (o Taltevull) es manté escrit així en els capbreus i altres documents. També apareix escrit, algunes vegades, com Taltavuy. Pensem que en la parla del país, la ‘ll’ final de molts mots és pronunciada com ‘i’. A tall d’exemple tenim fonoll (planta herbàcia) que es pronunciada com fonoi. En el capbreu de l’any 1666 apareix com Taltahull. A partir de la segona meitat del segle xviii ja no es parla de mas Taltavull ni Taltahull sinó de mas Taltabuit o Taltavuit i així apareix escrit en algunes afrontacions de masos veïns. La deformació del topònim primitiu encara no ha parat i en un registre de cèdules de veïnatge de Brunyola de l’any 1861 es pot llegir que Miquel Janer és ‘labrador del manso Daltabuit’.
En un mapa topogràfic de l’any 1928(3) és escrit com Daltavuit i així s’ha mantigut fins a l’actualitat. Aquest canvi de grafia també ha afectat al cognom d’alguns dels seus habitants o descendents seus, degut a la poca cura del rector en l’ortografia en el moment de redactar l a partida baptismal, acta de matrimoni o acta de defunció. És el cas d’Eudald Daltabuit, que explica el procés del canvi del seu cognom.(4) Un avantpassat seu, Narcís Taltavull, bracer, és batejat l’any 1755 a la parròquia de Sant Dalmai; l’any 1784 es casa amb Francesca Xifré, a la església parroquial d’Arenys de Mar i a l’acta matrimonial el rector escriu que Narciso Altavuy és fill legítim de Pedro Altavuy i Rosa Boadella.
El canvi del cognom no acaba aquí sinó que l’any 1828 mor a Sant Feliu de Guíxols Narcís Daltabuit. Els topònims Taltevull i Talteüll dels Països Catalans Segons el filòleg Joan Coromines, el topònim Talteüll a l’igual del de Taltavull sembla que respon a l’etimologia de caient popular ‘tal te vull’, ‘així et vull’.(5) No es refereix al mas present del qual és poc probable que en tingués coneixença de la seva existència, sinó a dos castells que han donat el mateix nom als respectius pobles. El primer es tracta de Talteüll, situat en el poblet del mateix nom, del municipi de Massoteres (Segarra); és esmentat, per primera vegada el 1014. A l’extrem nord-oest del Rosselló, al massís de les Corberes, hi ha un municipi amb un sol poble, més gran que l’anterior (851 habitants, any 1999) que també s’anomena Talteüll (afrancesat Tautavel), però antigament s’anomenava Taltevull o Taltavull. A dalt d’un turó proper encara hi ha les restes del castell de Taltevull, esmentat per primera vegada l’any 1012.
Es tracta del testament de Bernat I de Besalú, el Tallaferro pel qual, entre altres possessions, deixa el castell de Taltavull, en el Rosselló, al seu fill Guillem. Però no és aquesta fortificació medieval ni les extenses vinyes que han donat a conèixer el municipi i l’han fet famós sinó la cova de l’Aragó situada a pocs quilòmetres del poble en la qual l’any 1971 s’hi van descobrir un crani i 75 fragments més d’un homo erectus de 450.000 anys d’antiguitat. Se’l coneix com l’home de Talteüll, el més antic dels Països Catalans Al poble hi ha un magnífic museu on s’hi exposa el crani, la reconstrucció del seu cos i moltíssimes troballes més. Tot plegat fa que una visita sigui obligada a cada estudiós de la prehistòria.
En un capbreu de l’any 1292 hi ha declarants rossellonesos amb cognom Taltavull (o Taltevull) que viuen dins de la jurisdicció del castell del mateix nom i que és possessió del rei de Mallorca.(6)
És possible que algun d’aquests Taltavull traspassés els Pirineus, vingués a Sant Dalmai, obtingués un tros de bosc per edificar el primer sopluig i més tard tot el mas? No hi ha dades documentals que ho avalin però crec que entra dintre d’una hipòtesi.
I ara anem cap a una altra banda dels Països Catalans, a Menorca. En aquesta illa també sempre ha abundat aquest cognom. L’explicació pot ser senzilla; d’ençà la seva reconquesta per part del rei Alfons III (nét de Jaume I, el Conqueridor) l’any 1287, va ser repoblada per rossellonesos i empordanesos, entre els quals pot ser que alguns Taltavull també s’hi varen anar a establir, sobretot a la zona de Ciutadella i Maó. I quina relació pot haver-hi amb el mas de Sant Dalmai que ens ocupa? També pot haver-hi una explicació. En aquesta època els cavallers Vilademany tenien la castlania del castell de Brunyola en feu per a Guillem Gaufred (i a partir de l’any 1292 per a l’Almoina de Girona). També tingueren el domini directe del mas a partir de l’any 1305. D’altra banda, està documentada la
participació dels Vilademany en l’expedició militar per la conquesta de Mallorca i Menorca, juntament amb altres cavallers i nobles de Catalunya. Aquestes illes s’havien de repoblar i està dins la lògica pensar que a alguns habitants de mas Taltavull, vassalls dels esmentats cavallers, se’ls oferís la possibilitat d’establir-se a Menorca amb la promesa de més llibertats i bones terres de les que que mai no podrien gaudir a la parròquia de Sant Dalmai. Vinguts del Rosselló, de Sant Dalmai o d’una altra contrada?
Sense documentació que ho pugui demostrar, de moment els orígens dels Taltavull menorquins és un misteri. El que sí està documentat és que als voltants de 1860 i 1920 molts habitants d’aquesta illa van emigrar a Amèrica, EEUU, Cuba, Argentina i Algèria, motiu pel qual podem trobar Taltavulls, per tot el món. A causa de la guerra colonial d’Algèria contra França els anys 50 del segle passat, molts ciutadans d’aquest país africà van haver d’emigrar.
Alguns Taltavull van anar a establir-se al sud de França. Conserven el cognom però ja no parlen la llengua dels seus avantpassats.
L’Associació Taltavull i la trobada del maig de 2005
A iniciativa de Jean-Pierre Taltavull, un descendent dels emigrats d’Algèria i establerts al Rosselló, es crea l’Assosciació Taltavull l’any 1995 amb seu social a Talteüll. Ell mateix n’ha estat el president fins a l’actualitat. El seu objecte es recollir informació històrica i genealògica relacionades amb el nom Taltavull, dels llocs, esdeveniments relacionats amb aquest patronímic i difondre-les entre els seus membres.
Inicialment són del sud de França però al llarg dels anys se n’hi han afegit d’altres països de tot el món. Edita un butlletí anualment, ‘Le Journal des Taltavull’, i fa una assemblea general, també una vegada a l’any, en aquest poble rossellonès, si bé l’any 1996 va tenir lloc a Menorca i l’any 1998 a Barcelona. Dídac Taltavull, nascut a Ciutadella, és el delegat de l’Associació per Catalunya i altres països de parla hispana. Resideix habitualment a Barcelona, però passa llargues temporades a Menorca i també a Sant Antoni de Calonge, on Pere Trijueque li va dir que un servidor feia un estudi dels masos de la parròquia de Sant Dalmai, entre els quals n’hi havia un que antigament portava el seu cognom. Crec que era el mes de gener de 2003 quan ens vàrem conèixer. Entre els dos vam sumar una gran quantitat d’informació sobre el tema.
La visita a la casa de Sant Dalmai, de moment només per fora, era obligada, li vaig acompanyar i, en veure-la, el meu amic Dídac va quedar gratament impressionat tot pensant que un avantpassat seu, set segles enrera potser havia nascut en ella. La cosa va anar més enllà ja que va posar-se en contacte amb la propietària per demanar-li permís per fer una futura reunió dels Taltavull aquí. Als membres de l’associació els va semblar esplèndid i es va decidir que l’assemblea del 2005 es faria, per segona vegada, a la Catalunya Sud, ara a Girona.
El dia 14 de maig de 2005 molts Taltavull i familiars es van aplegar a la sala d’actes de l’Ajuntament de Vilobí on va haver-hi un acte protocol∙lari. Jo també hi vaig ser convidat. El regidor de Governació, Salvador Martí, en nom de l’alcalde, va rebre els assistents, va haver-hi intercanvi d’obsequis i es va servir un aperitiu. A continuació la comitiva es va desplaçar a can Daltavuit on va ser rebuda per la propietària, Carme Gusiñé i el seu marit, Joaquim Pérez, els quals varen tenir la gentilesa de mostrar l’interior de la casa. Era emocionant, per fi els Taltavull havien trobat el seu mas. Un dinar en un restaurant de Sant Dalmai va cloure la seva estada en aquesta contrada. L’assemblea va tenir lloc l’endemà a Calonge.
Bé, aquí acabo la crònica. Si tot fent la passejada, us apropeu a can Daltavuit, penseu que potser fa mil anys, un humil pagès medieval content de veure la seva casa acabada de fer, va dir Tal-te-vull!, és a dir Així et vull!
Notes:
(1) La Sentència Arbitral de Guadalupe, promulgada pel rei Ferran el Catòlic, especifica en el capítol 7è que, mentre el pagès no pagui 60 sous per la redempció dels sis mals usos pel seu capmàs, haurà de pagar 6 sous annualment de cens.
(2) Un joer era l’habitant d’una joeria, o sigui el mas (en aquest cas el mas Rodor) encarregat de recollir les prestacions agràries d’altres masos que estaven sota el domini directe d’un senyor. Una joeria també podia ser una masoveria i el joer era el masover.
(3) És el primer mapa oficial conegut editat, l’any 1928, pel Instituto Geográfico y Catastral.
(4) Eudald Daltabuit publicà un article al respecte, en un butlletí de ‘Le Journal des Taltavull’.
(5) Joan Coromines: Onomasticon Cataloniae. Edita Curial. Barcelona 1995.
(6) Jaume I, el Conqueridor, va repartir els seus dominis entre els seus fills. A un d’ells li va deixar el reialme de Mallorca, que abastava les Illes Balears i els comtats de Rosselló i Cerdanya.
Documents consultats:
AHG. Fons Hospici; signatures 349, 361, 362 i 467.
ADG. Fons Beneficis: D-239-00800, D-
240-00139, D-250-06062, D-262-03195.
Procesos: C-001-99372, C-001-05293.
Notaria: G-085-02654.
AMBr: Registre de Cèdules de Veïnatge de l’any 1861.
Altres:
Documentació diversa aportada per Dídac Taltavull.
Fotos
Fotos 1
Detall de les teules i rajoles del ràfec, pintades.
Foto 2
Una vista actual de can Daltavuit, des del camí de can Patllari a can Pujol
Fotos 3
Reunió dels Taltavull a can Daltavuit
Foto 4
Davant l’església de Salitja, el 14 de maig del 2005. D’esquerra a dreta: Ricard Teixidor, l’autor d’aquest treball; Lluís Sitjà, l’últim masover de can Daltavuit; i, Dídac Taltavull, delegat per Catalunya de l’associació Taltavull.
RICARD TEIXIDOR I PALAU
Ja feia temps que buscava informació sobre el meu cognom, quan era petit (5 o 6 anys) vaig anar amb els meus pares a una reunió de Taltavulls a Tautavel, i des d'aleshores no n'havia sapigut res més. Molt interessant, gràcies!
ResponElimina