El fet administratiu d’ajuntar pobles per fer municipis més grans no és pas propi de Vilobí ni molt menys. Ben aviat farà 200 anys en què la Constitució de 1812 ordenava l’estat en Províncies, Partits Judicials i Municipis; era una distribució molt calcada de França i s’havia instituït que quasi cada Poble (que moltes vegades era sinònim de Parròquia) era un Municipi propi.En els nostres verals, hi havia els municipis de Salitja, Sant Dalmai, Brunyola, Sant Martí Sapresa, Santa Coloma de Farners, Castanyet, Riudarenes, L’Esparra, Vallcanera, Caldes de Malavella, Franciac, Riudellots, Aiguaviva, Estanyol; adoneu-vos que tots els pobles eren parròquies i municipis.
Però arriba l’any 1845 en què fan una llei municipal nova, que entre altres coses diu que els alcaldes seran nomenats pel Govern i actuaran com a delegats del Govern i com a administradors del municipi, mentre que els regidors municipals seran elegits entre els censats a cada municipi i només poden votar els que paguen uns mínims impostos; per tant es començaran a fer llistes dels habitants de cada municipi, però només serà dels que tenen dret a vot.
L’article 70 d’aquesta llei municipal del 1845, entre altres coses diu que: ‘Se conservaran todos los Ayuntamientos que hoy existen en poblaciones de más de 30 vecinos. Los de menor vecindario se agregaran a otros, o reuniéndose entre si formaran nuevos Ayuntamientos’. Ara bé: veí no era una sola persona, per aquesta llei veí vol dir cap de família, es comptava que cada veí eren 5 persones; havien promitjat les famílies de 5 persones cada una. Pel que fa a Vilobí, l’any 1849, hi ha registrats 56 veïns que són 338 habitants, i per Salitja tenim que també l’any 1849 hi ha 26 veïns que són 90 habitants, veiem que en aquest cas la mitjana d’habitants per família és de quasi 4 persones i que en el cas de Vilobí eren 6 habitants per família. Aquestes dades les hem tret del Diccionari de Madoz, que es un compendi de tots els pobles de l’estat espanyol fet l’any 1849. Per tant, i anant seguint el que diu l’article 70 de la llei, primer de tot que cal fer agregacions que sempre siguin del mateix partit judicial, per exemple Estanyol no podia esser de Vilobí perquè era del partit de Girona, i calia que sempre fossin del mateix partit; que cal que es tingui present que hi hagi camins per anar al poble que sigui cap del Municipi, que siguin a prop i que ja hi hagi relacions entre els pobles veïns a agregar, que no quedin gaire lluny, que el resultat segui de més de 30 veïns, que siguin del mateix partit judicial, etcètera. Pel que fa el cas de Vilobí, del partit judicial de Santa Coloma de Farners i segons es llegeix en el Butlletí Provincial del 12 de juny de 1945, a Madrid han manat que es formi el Municipi de Vilobí, amb els pobles de Vilobí, Salitja, Sant Dalmai, Sant Martí Sapresa i Brunyola.
Queda clar que des de Madrid no coneixen prou bé el territori, tot i que aquest enunciat compleix els requisits de la llei: ajunten en un poble gran els que no arriben a 30 veïns, estan situats a prop, estan ben comunicats i tenen relacions entre ells —i si no es així, des de Madrid ho suposaven—; pel cas de les comunicacions sí que ho sabien i era cert: està molt ben documentat el camí carreter que va d’Anglès a Caldes i Vidreres i que passa per Vilobí, seguint des del Mas Lluners per tota vora d’Onyar fins gairebé el poble de Vilobí; aquí ja plegava de vorejar el riu i seguint en direcció a Franciac ja era a Caldes. Una reordenació del territori d’aquesta envergadura i feta des de Madrid segur que va portar molts problemes, i segur que els alcaldes dels pobles que s’havien d’ajuntar o d’integrar en d’altres degueren fer moltes visites al governador de l’època. En el cas que estem parlant, les possibilitats de fer-hi al∙legacions (i que, si se’n van fer, no he trobat escrites) varen representar que en el Butlletí de la Província de Girona del 20 de juny de 1846 ja hi ha hagut canvis molt substancials a la proposta del 1845. Ja no es forma un Municipi amb cinc agregacions; es proposa que Brunyola sigui Municipi amb l’annexió de Sant Martí Sapresa i Sant Dalmai; i que a Vilobí només s’hi afegeixi Salitja. Com veieu les coses es proposen, si fa no fa queden com ara: dos municipis, un Brunyola amb Sant Martí, i l’altre Vilobí amb Salitja; Sant Dalmai que primer era a Brunyola, el 1906 passa a Vilobí.
Les coses van agafant forma, i en aquest cas quedarà així, però encara hi ha un nou període per reclamar o al∙legar segon convingui; i de manera definitiva en el Butlletí del 14 d’abril de 1847 es publiquen les llistes per cada Partit Judicial en què es fixa el poble que queda com a cap de districte o de Municipi, els pobles o el poble que s’afegeix i la categoria que tenia abans; en el cas de Salitja era considerat ‘lugar’, per tant era un Municipi o Districte abans d’afegir-lo a Vilobí. Com que en el Butlletí del 14 d’abril de 1847 es dóna per acabat el procés iniciat d’acord amb l’article 70 de la llei del 8 de gener de 1845 i publicada en el Butlletí provincial del 12 de juny de 1847, es pot dir que aquest any 2009 fa 162 anys de l’annexió forçosa del Municipi de Salitja al Municipi de Vilobí.Els habitants de Salitja tenien i encara tenen, sobretot si són dels antics, dels de tota la vida, el concepte de què ells són un Poble, i que està molt ben documentat, i que ésser Poble vol dir ésser independent dels pobles del costat, i que aquesta independència la varen perdre per una imposició de Madrid. Per exemple encara avui en dia queda una pedra fita de terme municipal en què es llegeixen en cada una de les tres cares els noms dels Municipis: Salitja (per tant era un municipi amb límits termenats segons els usos i mesuraments de l’època), Aiguaviva, Bescanó.
Aquesta pedra fita de terme està situada al cantó nord de La Crosa, prop d’on ara hi ha el cartell indicador de canvi de comarca, al peu de l’antic camí de Salitja a Estanyol per entroncar amb el Camí Ral de Girona a Vic (aquest passava pel Pla d’Estanyol).Que Salitja era un Municipi i que per llei va deixar d’ésser-ho, segur que els va recar i molt; penseu que l’any 1847 ja tenen molt ben entès que administrativament no són Municipi ja que esta documentat el senyor Maset com a alcalde pedani (la forma ‘pedani’ fa referència a quan s’és responsable d’una entitat local menor) de Salitja, per tant, vol dir que ja eren agregats a Vilobí; però el seu sentit de Poble i Municipi propi es manifesta en el fet que compren una casa a la plaça per fer-hi la seu del seu Ajuntament i fer-hi les sessions del Comú de Salitja.
Podríem dir que la seva dignitat de Poble i Municipi es manifesta demostrant que tenen poder i capacitat per tenir casa pròpia de l’Ajuntament (que per llei ja no és) i del Comú, que són els veïns censats i elegits (Ajuntament actual). Com que no arriben a 30 veïns la llei els obliga a deixar d’ésser Municipi, però demostren que tenen dignitat i capacitat d’ésser-ho i ho demostren comprant un casa que seria la seu del Comú o Ajuntament. És a dir: no els deixen ésser-ho, però són un Poble i un Municipi digne i lliure, un municipi termenat i amb edifici municipal propi. Aquesta dignitat de Poble i aquest desig de llibertat és un sentiment que molts salitgencs encara senten i tenen, i això que fa 162 anys que els ho varen treure. Penseu en com es diu el grup que munta la Festa de la Botifarra dolça: Els Indeps.Imatges
Imatge 1Butlletí Oficial de la Província de Girona del 12 de juny de 1845 en què es desenvolupa l’article 70 de la llei que suprimeix els municipis petits.
Imatge 2, en aquest mateix Butlletí es disposa els cinc pobles que passaran a formar el nou municipi de Vilobí.
Imatge 3
En el Butlletí del 20 de juny de 1846 es diu clarament que els districtes municipals de menys de 30 veïns quedaran suprimits, agregant-se a un altre districte més gran.Imatge 4
En el Butlletí del 20 de juny de 1846 ja no s’agreguen els 5 pobles, es desdiuen del que havien previst un any abans.
Imatge 5
Ordre d’elecció de ‘concejals’ o regidors per cada poble un cop agrupat amb el que pugui haver resultat.
Imatge 6
En el Butlletí del 14 d’abril de 1847 es publica la relació definitiva del municipis existents una cop fetes les agrupacions.
Imat 7
En el cas de Brunyola agafa Sant Dalmai i Sant Martí.
Imatge 8
I en el cas de Vilobí només afegeix Salitja.
LLUÍS BALL-LLOSERA I POL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada