L’IMPACTE DE LA GUERRA DEL FRANCÈS A SALITJA I A SANT DALMAI

La conclusió més evident que vam extraure de l’anterior article (‘L’impacte de la guerra del Francès a Vilobí’, llibre de la festa major del 2008. Vilobí d’Onyar) és que la mortalitat a la comarca de La Selva es disparà l’any 1809 i part del 1810 com a conseqüència del tercer setge sobre Girona, però no pas directament a causa de les bales dels francesos sinó per les malalties degudes a les pèssimes condicions higièniques, derivades de la sobresaturació que van patir els pobles que acolliren els expatriats i per la durada del mateix setge.
Aquesta vegada ens centrarem en aquest període, cercant les víctimes de Salitja i de Sant Dalmai i el lloc en què van morir.
Recordem que el 20 de juny de 1809 tota l’armada francesa, acampada a Vic, va baixar fins a Santa Coloma de Farners i que una part ho féu per Sant Martí, instal∙lant-se a Brunyola i obligant els veïns de Salitja i de Sant Dalmai a fugir, la majoria cap a les Guilleries. No va ser fins que els francesos ocuparen Girona, primer, i Hostalric, més tard, que la gent no va començar a tornar. Ja feia gairebé un any que eren fora de casa. Molts no se’n van sortir.


Més informació sobre Sant Dalmai que sobre Salitja
La llista que us mostrem de víctimes de Sant Dalmai és força àmplia perquè el mossèn que es va fer càrrec de la parròquia el 1812 va procurar anotar el lloc de la mort dels veïns durant el setge. Malauradament en el cas de Salitja no hi ha dades anteriors al 1812. No és però ni molt menys complerta. D’una banda no hem consultat tots els llibres d’òbits de pobles que acolliren expatriats, com per exemple els de la costa, i d’una altra no tots els difunts estan enregistrats, el mateix rector de Sant Dalmai ho reconeix quan anota al llibre, l’any 1812, que «se ha procurat tota diligencia en averiguar las filiacions, ciscunstancias i lloc del que han mort en dit temps, pero per haver faltat familias enteras haver mort expatriats y haver quedat esta parroquia sens parroco ni econom durant molt de temps no se han pogut averiguar moltas de la partidas dels morts de dit temps de 1808 a 1810, ab la formalitat correspoden».
El rector d’Osor també ho reconeix quan hi escriu que «sen moriren molt cents, la major part expatriats que se amontonaven aqui y per lo molt treball per les malalties el rector vicari y demes eclesiastic amb altres accidentals no pogueren anotarse luego y se quedaren sense notar per haverlos portat a altre part y per no haverse pogut o sabut averiguar».

Hem d’aclarir que, per sorpresa nostra, Susqueda no va acollir tants expatriats com ens pensàvem. Si compareu els gràfics núm.1 (òbits d’Osor) amb el núm.2 (dreta) (òbits de Susqueda) comprovareu que a Osor hi ha més òbits d’expatriats que de naturals, ben al revés que a Susqueda. A Amer durant el mes de setembre moriren 23 adults naturals de la vila i 29 de forasters.
En l’escrit anterior ja vam indicar que tanta mortalitat fou causada per l’epidèmia de febres pútrides. Ara podem concretar més: El doctor Viader en el seu tractat ‘Memoria sobre las enfermedades que han afligido a los moradores y guarnición de esta plaza de Gerona y demás pueblos de su departamento desde junio de 1808 hasta últimos de febrero de 1810’ afirma que a partir del setembre van començar a haver-hi casos d’escorbut, disenteries i la ‘calentura nerviosa castrense’ a la ciutat de Girona. La ‘calentura castrense nerviosa’ és una altra manera d’anomenar el tifus exantemàtic o febres pútrides.
El mateix afirma el doctor Samaniego en el seu ‘Memorial Histórico de los sucesos más notables de armas y estado de la salud pública durante el último sitio de la plaza de Gerona’ publicat el 1810. En aquest cas parla de còlics i diarrees i de ‘fiebres continentes, remitentes, intermitentes, estivales y endémicas, pero con los síntomas consecutivos y indefectibles de nerviosas’.
L’escorbut és causat per la manca d’aliments frescos, les disenteries per consum d’aliments en malt estat i les ‘calenturas nerviosas’ per mala higiene (infestació de polls de la roba o xinxes).

En el gràfic núm.3 (dreta) es pot observar que la corba de mortalitat de Susqueda augmenta més en els adults que en els albats. Concretament, la dels adults es multiplica per 5,2 mentre que la dels albats es multiplica per 2,5. Això és degut a què el tifus exantemàtic es més greu en els adults.

Una vegada fets aquest aclariments us presentem la llista. Hem procurat ajuntar els noms per famílies, creiem que és una manera d’adornarnos de la magnitud de la tragèdia.



VÍCTIMES DE SANT DALMAI:
Relació de veïns enterrats a La Cellera:

En el llibre de La Cellera, però, hi trobem anotats només 8 veïns:

Els 4 primers són albats i no els trobem al llibre d’òbits de Sant Dalmai perquè el mossèn no en va apuntar cap. La diferència entre les llistes es deu a que a La Cellera, a partir d’octubre del 1809, els expatriats són enterrats en un altre cementiri i no s’anoten al llibre parroquial (Gabarró: 2008, 40).

Relació de veïns de Sant Dalmai enterrats a Amer:

En el llibre d’Amer hi ha 10 anotacions. Hi manquen les
de la Rita Oliveres, la Francisca Taulé i Barrot, la Gertrudis
Pandric i la Francisca Palahí


Relació de veïns Sant Dalmai enterrats a Osor:

En el llibre d’Osor hi trobem el matrimoni Puig i el seu fill, i els Turon, però en aquest cas hi ha discrepàncies: el mossèn va anotar en Miquel Turon, en Joan Turon, les seves respectives dones i un germà. Si més no podem confirmar que van ser enterrats a Osor. També hi ha anotats veïns que no consten al llibre de Sant Dalmai com en Josep Taulé i l’Anna, la seva dona, i la Maria Gros, vídua. La Maria Gros, podria ser l’àvia d’en Dalmau Gros, de 15 anys
Relació de veïns de Sant Dalmai enterrats a Susqueda:

El mossèn no sap si els Turon, l’Anna Palahí i les seves dues filles són enterrades a Osor o Susqueda.
Ja sabem el destí dels Turon, ens resta l’Anna Palahí i les seves filles. Creiem que van morir a Osor doncs com hem dit en el llibre de Susqueda hi ha molt pocs expatriats, i de Vilobí i de Salitja no n’hi ha cap.

Altres indrets anotats al llibre de Sant Dalmai:
Enterrats a Sant Martí Sapresa:

Enterrats a Sant Dalmai:

Enterrats a Palafolls:

La relació de víctimes per mort violenta a mans dels
francesos la trobareu a l’article anterior (Gabarró 2008, 35-36).

Per acabar la relació no podem deixar de banda un soldat:
“ el 16 de gener de 1814 morí de malaltia corporal en lo hospital de Abbeville, vila de França Dalmau Roure, militar fill de Josep Roure i Magdalena Roure sent de edat 38 anys y morí sent presoner en dita vila de la picardia provincia de França.”

VÍCTIMES DE SALITJA:
En aquest cas la relació l’hem confeccionat amb els llibres parroquials de La Cellera, d’Amer i d’Osor.

Relació de veïns de Salitja enterrats a La Cellera:

Relació de veïns de Salitja enterrats a Amer:

Relació de veïns de Salitja enterrats a Osor:

Com hem dit al llibre d’òbits de Susqueda no hi consta cap veí de Salitja.
En definitiva, la guerra va trasbalsar tot un país amb un desenllaç dramàtic, esperem que no torni a passar mai més. Un desig inútil doncs encara hi ha milers de persones que es veuen obligades a fugir d’una guerra absurda

ARXIUS
Arxiu Diocesà de Girona:
Llibre d’òbits de Sant Dalmai
Llibre d’òbits de la Cellera
Llibre d’òbits d’Amer
Llibre d’òbits de Salitja
Arxiu Diocesà de Vic:
Llibre d’òbits de Susqueda
El Llibre d’òbits d’Osor es conserva a la
rectoria del poble

BIBLIOGRAFIA
GABARRO VALL (X): L’Impacte de la guerra del francès a Vilobí d’Onyar. Llibre de la Festa Major. Vilobí d’Onyar 2008.
Recomanem la lectura de: LA GUERRA DEL FRANCÈS A LA SELVA. L’impacte de l’ocupació en el mon rural. Autors: Jordi Bohigas i Mainegre i Francesc Xavier Morales Garcia. Centre d’Estudis Selvatans 2008. Podeu consultar-lo a la Biblioteca Can Roscada.

XAVIER GABARRÓ VALL