Però a més de l’agricultura, també s’hi desenvolupaven petites indústries complementàries. Segons el cens d’activitats econòmiques, en el Padró de Matrícula Industrial d’aquell any hi consten, censades, 31 activitats, classificades en tres grups:
Industrials: botiga de venda de vi i aiguardent, bodega, carnisseria, botiga de ‘camisolines’, molí fariner i forn de rajols i teules.
Professions d’ordre civil: farmàcia
Arts i Oficis: fuster, carreter, ferrer, esclopeter i flequer.
Es distribuïen de la manera següent:
INDUSTRIA /ACTIVITAT Total Vilobí Salitja Sant Dalmai
| Botiga de vi i aiguardents | 4 | 2 | 1 | 1 |
| Bodega | 3 | 2 | 0 | 1 |
| Carnisseria | 1 | 1 | 0 | 0 |
| Botiga de “camisolines” | 1 | 1 | 0 | 0 |
| Fuster | 1 | 1 | 0 | 0 |
| Constructor de carros | 3 | 1 | 1 | 1 |
| Ferrer | 5 | 2 | 2 | 1 |
| Esclopeter | 1 | 1 | 0 | 0 |
| Flequer | 1 | 1 | 0 | 0 |
| Molí de farina | 4 | 2 | 1 | 1 |
| Forn de rajols | 1 | 1 | 0 | 0 |
| Farmàcia | 1 | 1 | 0 | 0 |
Ben segur que hi manca alguna activitat que, o bé no estava donada d’alta (potser seria el que avui en diem economia submergida), o bé no es va censar, però en el Padró de 1900 [vegeu la tosquija número 14 (octubre 1990)] hi consten a més a més: barber, dit també cirurgia, baster-corder, carboner, marxant o comerciant–negociant, paleta, sabater, sastre, teixidor i rellotger (a Salitja). Totes elles gairebé imprescindibles per a una societat i població rural d’inicis de segle xx.
L’Ajuntament seguia presidit per l’alcalde Manel Cornellà i Farrerós i, el Llibre d’Actes de les sessions de 1908, no ens aporta cap informació que pugui revelar el mínim interès del que i el com es gestionava la vida local.
El pressupost aprovat per l’any següent era de 4.624,25 pessetes i, com solia ser habitual, amb els ingressos no es cobria. Per tant, es va proposar augmentar els impostos.
Notícies sobre ‘Viloví’ l’any 1908
No entrarem en més detalls pel que fa al dia a dia del poble i ens pararem a observar el que la premsa gironina de l’època explicava del nostre municipi.
Hem fet una incursió en els diaris editats a Girona i hem rastrejat l’any 1908. Només en tres dels diaris que s’editaven en aquell moment hem trobat alguna referència al poble: Diario de Gerona, La Lucha i Lo Geronès. En tots tres, el topònim és ‘Viloví’ i hem pogut constatar que les referències són força escadusseres i, en general, recullen notícies de les que s’engloben en successos i en vida de societat.
N’és un exemple la notícia que trobem en dos dels diaris.
El diari La Lucha del dia 5 de febrer de 1908, pàg. 2, escrit en castellà i que ens permetem traduir: ‘Una veïna de Viloví ha denunciat haver estat víctima d’un robatori consistent en una escala de mà i 25 pessetes i es pensa que les autores del robatori han estat dues veïnes seves’.
En el Diario de Gerona del dia 6, pàg. 5, apareix la mateixa notícia i també utilitza el castellà, que traduïm: ‘A la veïna de Viloví Antònia Rovira Martell, aprofitant la seva absència, li varen robar de dins de casa seva una escala de mà i 35 pessetes i com que sospitava de la seva veïna, es va practicar un escorcoll i s’hi va trobar l’escala, però no les 35 pessetes’.
Podem observar que, en un dia ja s’havia descobert l’autora del robatori i que, també, en un dia, les pessetes han augmentat de 25 a 35. Una altra notícia sobre Vilobí, la va publicar el diari La Lucha el dia 3 de març, pàg. 7, que igualment es refereix a un altre robatori: ‘Al veí de Viloví, Joan Cisterna i Torrent, li varen robar, d’un camp dit can Tarré, una arada i una fanga, sense que se n’hagi descobert l’autor’.
Una altra, la recull el Diario de Gerona del dia 24 de març, pàg. 7, i fa referència a una detenció que també traduïm: ‘En el poble de Viloví va ser detingut Antonio Molina Requena, de 19 anys, que portava una navalla de 25 centímetres. Ha motivat la detenció el fet que se’l considerés autor del furt d’un tapaboques i una manta al veí de Fornells Joan Bonadona.’
També, el diari La Lucha del dia 28 de novembre, recull la detenció efectuada pels masovers del mas Aymerich d’un altre lladre, que anava ben armat i que va ser posat a disposició judicial: Així mateix, trobem informació en relació a fenòmens meteorològics. Així ho recull el Diario de Gerona del dia 7 d’abril, pàg. 6, i que hem transcrit literalment: ‘Lo que aquí (Girona) fué el domingo por la tarde una ligera granizada primero y breve pedrisco después, en Bescanó, Vilana, Anglés, La Sellera, Viloví y otros pueblos de aquella comarca fué terrible tormenta cuyos destrozos considerables sentirán más de una família. (...) Las piedras que caían eran del tamaño de una nuez (...). Según noticias de Viloví es donde más furiosamente dejó sentir sus efectos la tormenta, pues chimeneas, tejados, plantas, pajares, todo volaba y era destruído por la terrible fuerza del viento. Todas las cosechas, menos la de cereales, han sufrido en aquel punto daños de tal consideración que pueden considerarse totalmente perdidas.’
La vida social, o notes de societat, també les trobem recollides en la premsa. N’és un exemple la que recull el Diario de Gerona del dia 25 d’agost, pàg. 6, que traduïm del castellà:
‘A Vilobí han contret matrimoni la senyoreta Maria Campillo i de Almenara i el jove Joaquim Carbó i Vives. Enhorabona.’ Una altra notícia que recull també el Diario de Gerona, del dia 2 de setembre i molt sorprenentment, està íntegrament redactada en català, tot i que la resta de la pàgina i del diari és en castellà, fa referència a una festa de Primera Comunió que tingué lloc a la capella particular del mas Artau. La transcrivim textualment: ‘La família Artau, en sa capella del sagrat Cor de Jesús que té davant son mas en aquest terme, ha celebrat el passat diumenge 30 d’agost una solemnitat que mereix consignarse en aquestes planes’.
Descoberta del poeta P. Camps de Vilobí
Repassant la premsa, ens ha sorprès descobrir el nom d’un poeta relacionat amb Vilobí i del qual no en tenim cap coneixement. Signa el seu poema amb el nom de P. Camps de Vilobí. En concret, en el diari Lo Geronés del dia 28 de març, pàg. 3, s’hi publica un petit vers titulat ‘Plàcida’.
La sorpresa i curiositat ens ha portat a investigar i cercar en altres exemplars sobre qui podia ser aquest poeta, però només hem localitzat alguns poemes més, publicats en diferents edicions d’aquesta mateixa publicació, Lo Geronés: ‘Enyorívola’, ‘Reviscolança’ i ‘Verdaguer’. En un d’ells, ens revela que es tracta d’un vilobinenc, ja que signa Pau Camps, Viloví, gener de 1907.
Més sobre l’alcalde Manel Cornellà i Farrerós
I no podem acabar aquest cop d’ull a l’any 1908 sense recordar l’alcalde Manel Cornellà i Farrerós, el que escrivia discursos i els publicava a manera de pamflet o de pasquí.
Doncs bé, també la premsa gironina d’aquell any se’n va fer ressò i és que l’alcalde Cornellà, a més de llegir els seus discursos i d’escampar-los arreu, escrits en fulletons, comprovem com també se servia dels diaris per fer públiques les seves denúncies o comentaris sobre el que no li agradava.
Així ho demostra el diari La Lucha del dia 22 de febrer, pàgs. 2 i 3, i el del 18 de març, pàg. 3, en la columna dedicada a ‘Ecos de la Provincia’ i amb el subtítol ‘Desde Viloví’, l’alcalde Cornellà, per enèsima vegada, critica i no es talla ni un pèl parlant d’un tal senyor Cipriano, de Manel Comas i de Josep Corretger. El text, com la resta del diari, és en castellà.
Creiem que no cal entrar més en el tema del pamflets ja que en el llibre de la Festa Major de l’any passat en parlàvem abastament [vegeu l’article de Dora Santamaria publicat en el llibre de la festa major de l’any 2008, pàgs. 94-102]. Però sí que volem afegir uns comentaris al respecte: Hem trobat una gran coincidència formal entre l’escrit datat el dia 1 de març de 1936, d’en Cornellà (publicat al llibre de l’any passat), i el ban històric que va publicar el president Francesc Macià per a proclamar la República Catalana, el 14 d’abril de 1931, que va ser imprès cuita corrents, atesa la situació política del moment. No deu ser casual la similitud, de fet l’alcalde Cornellà es declarava un fervent seguidor de Macià i de la República.
L’altre comentari és sobre els pamflets. A la ciutat de Roma, al barri antic i a tocar de la plaça Navona, hi podem trobar una placeta amb el nom de Pasquino, que l’agafa de l’estàtua de ‘Pasquino’. És tracta d’un tors escultòric mutilat, de l’època del Renaixement, que ha quedat batejada amb aquest nom perquè, en el seu pedestal, era i és, encara avui, el lloc on els ciutadans enganxaven els seus escrits satírics anònims criticant el Papa i la política vaticana, els governants, etcètera.
La gran diferència és que els pasquins són escrits anònims i en canvi els escrits d’en Manel Cornellà anaven ben
signats per ell mateix.
Quadres
Quadre 1
En aquesta pàgina reproduïm uns versos, publicats originàriament en el diari Lo Geronés, d’un poeta de primers del segle xx relacionat amb Vilobí i del qual no en teníem cap coneixement. Signa els seus poemes amb el nom de P. Camps de Vilobí. N’hem mantingut el text original, sense revisar-lo segons amb la normativa de la llengua catalana actual.
Plàcida
La jove menestral! llevantse dematí
feinera va endressant la llar ab polidesa;
els mobles novensans
segueix ab un llens fi
car són els muts espectres
de dolsa ubrïaguesa.
Segueix tota la cambra
per aspirà ‘l perfum
del goig fruït suament
que encara l’ acarona;
allunya ‘Is raigs de sol
tement que l’àuria llum
li robi ‘l dols encís
que aitals recorts li dóna.
Sent rebrollà en son cor
potents esplets de vida;
sentintse assadollada d’afecte süavíssim
ja l’hora dels misteris
espera ab goig creixent...
quan torna l’estimat com tórtora ferida
dibatent de goig ab prorrupeig dolcíssim
li canta amorosida l’estrofa del creyent.
Imatges
Imatge 1
Fragment del Diario de Gerona, 2 de febrer de 1908, amb una nota de societat referida a una Comunió celebrada al mas Artau.
DORA SANTAMARIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada